aquestes fotografies ens parlen de sobreprotecció paterna en forma de repressió, ofec i acomplexament, portant a la trencadissa i enfrontament per arribar a l'alliberament i superació personal.

Quan aquest nen devia tenir uns nou o deu anys, jugant davant un futbolí, un altre nen molt cruelment el va ridiculitzar per no saber les províncies d'Andalusia.

Això va marcar un inici de superació que  consistí a instruir-se més del que feia a l'escola canviant el tipus de lectura deixant els còmics per llegir llibres i revistes divulgatives.

Aquesta manera de superar-se el va portar a reinventar-se més d'una vegada amb la desconfiança del pare.

Dites paternals:

No vals per estudiar.

T'estimbaràs.

Ja ets massa gran per això.

On vas?

Em fas més por una pedregada al cap.

I la més condescendent de totes "fillet" dit en un to de cert menysteniment.