Estigmatitzats ens parla de persones vingudes d'altres llocs del món buscant l'oportunitat de guanyar uns diners per enviar a casa seva o fugint d'una guerra. S'han jugat la vida travessant països amb geografies no gaire amables, per deserts i pujant a pasteres que no sempre arriben a bon port amb el risc de morir.

Quan arriben al seu destí, els que ho fan, la realitat és: sense papers, amics, familiars i segurament també sense diners no podran trobar una feina i menys un habitatge on instal·lar-se. Els queda una sortida recollint ferralla. Com hi ha molts que s'hi dediquen cada dia costa més omplir el carro.

Amb aquesta situació la primera opció és dormir al carrer i si amb el pas del temps troben persones desconegudes, però del seu país, potser acabaran fent comunitat.

Deixar d'estar sol, és important per estar protegit de la violència del carrer i no caure en la depressió de la soledat.

Aquesta situació tan poc imaginada és amagada als familiars o coneguts al seu país que per la vergonya del fracàs  els primers diners que guanyen són enviats a casa seva.